José Antonio Coderch. Manuel Valls

LA PISCINA

 

LA PISCINA

Tenir un piscina als anys cinquanta no representava cap problema. S’omplia d’aigua, la gent es banyava uns dies i després es buidava cap al jardí o bé directament es llençava. Així de fàcil. El preu de l’aigua era llavors pràcticament inexistent.

Cal dir que la piscina del Sr. Ugalde no tenia cap sistema de depuració que permetés conservar l’aigua tot l’estiu.  L’any 1992 es va començar la primera fase per adequar-la amb un bon sistema de filtres però amb les conduccions provisionals per l’exterior. La idea era que en una segona fase es pogués accedir al cos de la piscina per instal·lar d’ una manera molt discreta les conduccions de l’aigua sense que visualment es fes evident el canvi de la famosa piscina.

 

Tot això va començar dos anys més tard. Es va decidir utilitzar els canals perimetrals ja existents i convertir el sistema en desbordant, evitant així l’ús d’arquetes de skimmers a la terrassa.

La idea és que no es notés res a la terrassa.

El pla era instal·lar dues boques d’impulsió a les que voliem arribar des de l’exterior gràcies al desnivell de la terrassa.

Al primer intent van aparèixer els problemes. Les parets es van venir avall. Els totxos que l’any 1952 es van utilitzar per fer les corbes tenien una consistència com si fossin de suro. Era la pintura que l’havia aguantat en peu ja que possiblement la cocció dels totxos no devia ser l’adequada.

Només quedava una solució. Refer totalment la piscina deixant-la exactament amb les mateixes formes i mides.

 

Centre de preferències de privadesa