L’any 1951 l’enginyer industrial Eustaquio Ugalde compra una parcel·la boscosa en un pujol enfront del mar a Caldes d’Estrac, a uns 40 km de Barcelona. Assegut sota un garrofer i gaudint de les seves estupendes vistes sobre l’horitzó mediterrani, decideix construir una casa de vacances en aquest paratge idíl·lic que li permeti gaudir-lo i alhora fer-se càrrec de mantenir al màxim el paisatge en el seu estat original.

El matrimoni Ugalde (1) encarrega el projecte al seu amic José Antonio Coderch, que en aquells dies té 38 anys i ja ha començat a construir alguns habitatges juntament amb el seu soci Manuel Valls (2). Aquest encàrrec serà clau per a Coderch perquè descobrirà recursos que emprarà la resta de la seva carrera, iniciant així una etapa de maduresa i reconeixement.

La posició privilegiada del terreny amb les seves vistes panoràmiques sobre el mar, juntament amb la seva topografia i vegetació, són determinants per al projecte i la construcció de l’habitatge. De les indicacions del client i de l’estudi meticulós del terreny “in situ” neixen els primers croquis i escrits d’intencions. (3 y 4).

En la fase de disseny, l’encàrrec es converteix en una veritable obsessió tant per al client com per al propi arquitecte. Les anotacions sobre les vistes, sobre la geometria i les preexistències del terreny són complexos i exigents. Aquests donen pas a plans constantment modificats i corregits fins a les últimes fases. (5 y 6).

El seguiment de l’obra en construcció és clau per a la presa de decisions sobre la forma. Fins i tot es fan correccions d’elements ja construïts. Una vegada més, el treball des del propi terreny és determinant per al resultat final.

S’opta per materials autòctons, típics de l’arquitectura popular mediterrània. En imatges captades per un helicòpter (7) és possible comprovar l’estat natural del terreny, menys frondós que en l’actualitat, i els rudimentaris sistemes de construcció emprats.

Aquesta herència constructiva catalana es combina amb formes arquitectòniques més modernes. En les imatges de l’obra (8 a 11) també es pot llegir la importància de les terrasses com a continuïtat de l’espai interior, la forma orgànica i moderna de la piscina i la ubicació estratègica del pavelló de convidats.

L’obra de la casa finalitza l’any 1952.

Després de passar temporades amb la seva família com hostes dels Ugalde, Coderch decideix construir una petita casa per a ell en un terreny pròxim, encara que les seves disponibilitats econòmiques no li permeten anar més enllà dels fonaments. Aquesta obra la finalitza l’arquitecte suís William Dunkel per al seu propi ús, ja que també estiueja en Caldes d’Estrac. (12).